Pantalles LED
per a cellers i caves

Tres necessitats diferents, i es confonen sovint

La majoria de cellers que ens pregunten pensen que tenen un sol problema, i en tenen tres — amb solucions tècniques que no s'assemblen gens entre si.

La humitat és el factor que ningú mira

Aquest és el punt específic del sector i el que decideix si la instal·lació dura. Una nau de criança treballa amb humitat relativa alta i sostinguda, i l'electrònica d'una pantalla d'interior corrent no està pensada per a això.

El problema real no és l'aigua de fora, sinó la condensació que es forma a dins: la pantalla s'escalfa quan funciona, es refreda quan s'apaga, i en cada cicle l'aire humit que ha entrat deixa aigua sobre el circuit. Al cap de dos hiverns apareixen píxels morts en zones concretes, sempre les mateixes.

• A la sala de criança o la nau: material amb tractament conformal a la placa i grau de protecció, encara que sigui interior. No és un extra, és el que fa que duri.
• A la sala de tast climatitzada: material d'interior normal, però comprova on donen les reixetes de l'aire — un raig fred directe sobre la pantalla crea el mateix cicle de condensació.
• Deixa-la connectada encara que estigui en negre fora de temporada. Una pantalla apagada del tot durant mesos en un ambient humit pateix més que una que treballa cada dia.

La llum de ponent i els finestrals

Les sales de tast d'obra nova solen tenir finestrals grans orientats a les vinyes, i moltes miren a ponent perquè és on hi ha la vista bona. És també la pitjor orientació possible per a una pantalla.

Una visita de tarda a l'hivern acaba just amb el sol de cara. Amb una pantalla d'interior de 600 nits, a aquella hora la imatge desapareix. La solució no sempre és més brillantor: sovint és col·locar-la en una paret perpendicular al finestral i estalviar el sobrecost.

L'estand de fira: on es recupera la inversió

Per a un celler que va a Alimentaria, al Barcelona Wine Week, a la Prowein de Düsseldorf o al Vinexpo, l'estand és la despesa comercial més gran de l'any. I és l'ús on una pantalla pròpia deixa de ser despesa.

Llogar una pantalla d'estand cada any surt car de seguida. Amb dues o tres fires anuals, comprar-la s'amortitza en pocs exercicis i, a més, la tens la resta de l'any per a la sala de tast o l'entrada.

• Que sigui modular de veritat: que un tècnic la munti sol i càpiga en un flight case que passi per una porta normal.
• Pes per metre quadrat: molts recintes limiten la càrrega i el que penja de l'estructura de l'estand.
• Sense marc visible entre mòduls, o la imatge es veurà tallada de prop — i a un estand la gent hi és a dos metres.
• Mòduls de recanvi a la maleta: a mitja fira no hi ha temps de demanar res, i un mòdul mort al centre de la pantalla es veu des de tot el passadís.

Què s'hi posa, que és la meitat de la feina

Una pantalla en un celler no és un televisor gran. El contingut que funciona a l'enoturisme és concret: el cicle de la vinya per estacions, el procés del cava amb el temps de criança, mapes de les finques i les varietats, i la marca quan la sala està buida.

És contingut que es fa una vegada i dura anys, amb retocs per verema. El que no funciona és deixar-hi una presentació que es repeteix cada tres minuts: la visita dura vint.

El so, si hi ha visites guiades

Una nau de criança és una caixa de formigó plena de superfícies dures: la reverberació és llarga i la veu del guia s'hi perd. Amb un grup de trenta persones, el problema no és el volum sinó la intel·ligibilitat.

Es resol amb distribució de so —diversos punts a poca potència en comptes d'un a molta— i, si convé, amb sistemes de radioguia per als grups. Ho donem junt amb la imatge i amb un sol responsable, que és el que evita que dos proveïdors s'assenyalin el dia de la inauguració.

Quatre dades i ja podem parlar de coses concretes

Si heu arribat fins aquí, probablement teniu un espai al cap. Abans de demanar pressupost a ningú —a nosaltres o a qui sigui— val la pena passejar deu minuts pel celler amb el mòbil i apuntar aquestes quatre coses. Són les que decideixen el pressupost, i sense elles qualsevol xifra és inventada.

• A quina distància seurà el primer visitant. No l'últim: el primer. És el que fixa el pas de píxel, i per tant bona part del preu.
• A quina hora feu les visites i cap on donen les finestres. Si el sol entra de ple a aquella hora, la solució sovint és canviar de paret i no pujar de gamma — i això és molt més barat.
• Quina humitat té l'espai. Un higròmetre val quinze euros i estalvia una decisió cara: és el que determina si cal material amb tractament a la placa o n'hi ha prou amb material d'interior corrent.
• Quantes fires feu a l'any. És el número que decideix si compensa llogar o comprar, i el que sol canviar el plantejament sencer.

Què tenim al cap quan diem això

Aquesta guia està escrita pensant en els cellers i caves del Penedès, i és aplicable igual a la Conca de Barberà, al Priorat, a l'Empordà o a la Terra Alta: els condicionants tècnics són els mateixos.

Val la pena dir-ho clar: no hem treballat encara en cap celler català. El que sí que hem fet són més de 500 instal·lacions en onze països, moltes en naus industrials, espais amb humitat i estands de fira — que és exactament el conjunt de problemes del qual parla aquesta guia.